Country (també anomenat Country & Western) és un estil musical sorgit en els anys 20 en les regions rurals del Sud d'Estats Units i les Marítimes del Canadà. Va combinar en els seus orígens la música folklòrica d'alguns països europeus d'immigrants, principalment Irlanda, amb altres formes musicals ja arrelades a Amèrica del Nord, com el blues i la música espiritual i religiosa com el gospel. El terme country va començar a ser utilitzat en els anys 50 en detriment del terme Hillbilly, que era la manera com l'hi coneixia fins aleshores, acabant de consolidar el seu ús en els 70.
El country tradicional, es tocava essencialment amb instruments de corda, com la guitarra, el banjo, el violí senzill (fiddle) i el contrabaix, encara que també intervenien sovint l'acordió (d'influència francesa per a la música cajún), i l'harmònica. En el country modern s'utilitzen sobretot els instruments electrònics, com la guitarra elèctrica, el baix elèctric, els teclats, el dobro, o la steel guitar.