La Bachata és un ritme ballable originari de la República Dominicana, dins del que s'anomena folklore urbà. Es considera un híbrid del bolero (sobretot, el bolero rítmic) amb altres influències musicals d'origen africà i amb altres estils com el so, el merengue i el txa-txa-txa.
Durant els anys seixanta i principis dels setanta, era menyspreada com música de les classes pobres i era coneguda com "música d'amargui", fent lusió a l'estat de malenconia provocat pel desamor. La seva difusió per aquests anys, va estar limitada a algunes escasses emissores.
L'interès massiu pel ritme va sorgir a partir dels anys 80, amb l'expansió dels mitjans de comunicació, amb l'auge del turisme, i amb l'esforç d'alguns compositors que van veure que havia sorgit un nou gènere. Autors com Luis Dies des dels 80, així com Juan Luis Guerra i Víctor Víctor en els anys 90, van aportar una visió diferent d'aquesta expressió musical d'origen urbà i marginal.